dimecres, 4 de febrer del 2009

ACTES RECOMENATS PER AL 7 DE FEBRER.


El dia 7 de febrer, hi ha convocats un acte i una manifestació que volem ressaltar especialment. L'acte es celebrarà a Barcelona, serà la Conferència de debat independentista, en que hi participaràn diversos partits i organitzacions, Unitat Nacional Catalana i les Joventuts Nosaltres Sols! entre d'altres. per a més informació: http://conferenciaindependentista.wordpress.com/.

En segon lloc volíem destacar la manifestació que es celebrarà a la nostra ciutat, Berga, en motiu d'una nova normativa de la UE que prohibeix l'ús de materials pirotècnics, per tant, ens afecta com a berguedans i patumaires, i al mateix temps com a catalans, ja que no és l'única festa de cultura popular dels Països Catalans que es veu afectada per aquesta nova normativa, de moment sembla que ni des de la Generalitat, ni des del Govern central no es té cap intenció de fer res, així doncs ho entenem com un altre atac a la nostra cultura, amb l'obljectiu final d'acabar amb ella, així fem una crida als berguedans perquè aquest dissabte surtint al carrer, per salvar els actes de foc en general, i espacialment la nostra Patum, la manifestació començarà a les 18:00 hores al Passeig de la Indústria de Berga, per a més informació: http://www.facebook.com/profile.php?id=1406762041&ref=profile#/group.php?gid=45712686667&ref=mf



Així doncs, aquest dissabte no hi ha excusa, a un lloc o a l'altre, AVANÇEM CAP A LA UNITAT INDEPENDENTISTA I SALVEM LA CULTURA POPULAR DE LA NOSTRA NACIÓ
VISCA CATALUNYA!







33

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha una normativa europea que regula les festes amb foc i em sembla molt bé. Em sembla molt bé que ja que Europa ha fracassat moralment i militarment i políticament conservi com a mínim una certa capacitat de lideratge cívic i allunyi els infants d’aquesta barbàrie atàvica de La PATUM i tingui més cervell del poc cervell que cal per saltar enmig d’una plaça plena com un ou entre foc i petards. Celebrar amb petards sempre m’ha semblat baix. Les multituds, més baixes encara. I després hi ha la cosa aquesta, tan denigrant, dels salts. Escolti, perdoni que el molesti, però vostè, per què salta? A casa no hem saltat mai, no sé si m’explico. I sóc dels que sempre he cregut que quan la gent corre i salta és perquè alguna cosa ha fet. Hi ha un civisme del nord superior al costumisme paleolític que tenim nosaltres. Hi ha una idea d’Europa que ens queda encara a moltes dutxes de distància. Un refinament, una manera de seure a taula. Sobre La PATUM, i en general sobre tota aquesta classe de celebracions, l’argument de l’antigor em sembla pobre si és l’únic. També hauríem parlar de la qualitat del que estem fent. I sense que ningú no s’ho prengui d’una manera massa personal, ja sé que és impossible, però vaja; La PATUM inclou actes demencials, amb una coronació d’excessos que diu més aviat poc del sentit comú de la gent que hi pren part, i de llur serenor intel·lectual en aquell moment. Hi ha una part de litúrgia i musical que té el seu encant, i fins i tot algunes de les escenes amb la gallina i el foc podrien mantenir-se telle quelle perquè no contradiuen la normativa. Tot el valor litúrgic i religiós i nacional queda intacte. Però fer el bèstia entre petards arbitraris, saltant com si ens haguéssim begut l’enteniment, si ens considerem ciutadans en el sentit més profund que pugui tenir la paraula, no ho podem veure com cap afirmació de res sensat sinó que hem de veure-ho com un endarreriment. No, això no és cultura. Cultura és, precisament, deixar de fer això. Montaigne comença quan deixes de saltar. Més que de buscar excuses, i la tradició quan s'oposa al progrés és una excusa, hauríem de ser capaços de superar-nos. I d’afirmar-nos i de celebrar-nos de manera més endreçada, i que digui alguna cosa més de nosaltres. Com si, des d’Altamira, els anys haguessin passat deixant-nos alguna informació, i l’ensenyament general bàsic fes ja dècades que fos gratuït i obligatori. Com si fóssim per fi persones amb dos dits de cervell i no cabres saltaires encara per domesticar.
http://www.salvadorsostres.com/

Anònim ha dit...

Penós aquest cop per al senyor Sostres, tal com el felicitem quan la clava, aquest cop vergonyós, i és que per escriure articles com aquest, no cal que escrigui.